Taula Rodona. Recuperem l’Espai Públic: Pràctiques Artístiques i Urbanístiques Sostenibles
Paraules claus: espai públic, context i participació local, transformació social i ambiental, sostenibilitat, paisatgisme, urbanisme, practiques artístiques, nous imaginaros de ciutat.
Durant la Jornada voltaica #33 de Bioconstrucció i Sostenibilitat (setembre 2020 – taula rodona Salut i Habitatge) havíem tractat les relacions entre la salut i l’habitatge, fent atenció tant a la materialitat de les construccions, com a la inundació d’ones electromagnètiques que saturen el nostre espai. El nexe que articulava les diverses intervencions girava al voltant de la noció d’una salut transversal en què el cos, la casa i l’entorn són elements indissociables. Precisament és a l’entorn compartit de l’espai públic on volem posar l’accent en aquesta ocasió.
El que ens preocupa és l’espai públic, la gent que l’habita, i les relacions que el configuren, davant els processos de privatització, de despolitització, d’ascèptització, de vigilància i de control. Més enllà del clausurament d’espais públics a conseqüència de la pandèmia, una certa mirada higienista, normativista, pretén impedir qualsevol conflicte, al preu de convertir-lo en un espai neutral, sense capacitat de crear comunitat. Paral·lelament, l’augment de les xarxes socials i la comunicació virtual ha traslladat l’entorn relacional a un espai d’individus anònims i grups d’interès que substitueix els espais de trobada entre la ciutadania. L’espai públic hauria de ser l’àgora on es troben diverses subjectivitats per conviure, experimentar, compartir o discutir sobre el que ens reuneix com a col·lectiu de ciutadans. En aquest sentit, iniciatives com el projecte d’art d’IDENSITAT o del projecte paisatgístic de La Vora de l’EMF suposen un desafiament al model de ciutats com Girona i de barris com el de Sant Narcís. Com recuperem l’espai públic a través de l’activació de la comunitat local i les pràctiques artístiques; o de projectes urbanístics/paisatgístics vinculats a la biodiversitat i sostenibilitat? Com podem transformar la ciutat?
Participen:
Martí Franch, arquitecte del paisatge, enginyer tècnic agrícola i gerent fundador de l’Estudi Martí Franch. L’EMF paisatge és un estudi transdisciplinari d’experts en l’esfera del disseny urbà i mediambiental que entenem el projecte com una forma de recerca. A EMF s’exploren maneres híbrides entre els sistemes ecològics i les construccions culturals per informar espais multifuncionals i resilients. L’objectiu és prefigurar paisatges productius amb la capacitat d’adaptar-se a les transformacions que advenen a diverses escales espacials i temporals.
Ramon Parramon, artista, investigador i gestor cultural. El seu treball es desenvolupa en la intersecció entre pràctiques artístiques, pràctiques educatives i espai social. Doctor en Belles arts per la Universitat de Vigo, Llicenciat en Belles arts per la Universitat de Barcelona (UB), Màster Universitari en Disseny i Comunicació (UPF). Director i fundador d’IDENSITAT (des de 1999), projecte col·lectiu des del qual vehicula la seva pràctica com a artista i gestor cultural.
Cristina Andreu i Displàs, educadora social amb experiència en l’àmbit de la intervenció socioeducativa i comunitària, tant al tercer sector (Fundació SER.GI i altres) com al sector públic (Serveis Socials Municipals de Girona, treballant al barri de Sant Narcís, entre altres). Ha treballat també en la gestió de polítiques públiques d’habitatge a l’Ajuntament de Girona i a la Generalitat. En els darrers dos anys, ocupa el càrrec de regidora a l’Ajuntament de Girona.
Fotografia: Joan Aureli Martí