Quina ciutat és possible? Diàleg sobre les ciutats en transició.
Quina ciutat és possible? Diàleg sobre les ciutats en transició.
Diàleg entre les relacions entre el medi físic i cultural urbà en temps de crisi. Quina ciutat és possible?
Hi ha una aposta clara per les ciutats més verdes, resilients, saludables i justes – o molts altres noms com circulars, comestibles, etc. Però el discurs encara troba dificultats d’implementació. Qui està disposat a renunciar a què?
Jorge Riechmann (Madrid, 1962) és poeta, traductor literari, assagista, professor titular d’Ètica i Filosofia política a la UAM (Universitat Autònoma de Madrid). És doctor en Ciències Polítiques (Universitat Autònoma de Barcelona, 1993) i autor de diverses desenes d’assajos (en solitari o en col·laboració) sobre qüestions d’ètica mediambiental, ecologia política i pensament ecològic. Va dirigir l’OSE (Observatorio de la Sostenibilidad en España) en la fase inicial. La seva activitat acadèmica més o menys especialitzada versa sobre transicions postcapitalistes; col·lapse civilitzatori; ecosocialismes; ecologia política; filosofia política “verda”; filosofia de la sostenibilitat; ètica ecològica; agroètica; ètica aplicada a les noves tecnologies (biotecnologies, nanotecnologies…); filosofia de la tecnociència; sociologia dels moviments socials (especialment el moviment ecologista)… Entre els seus assajos més recents trobem: Gente que no quiere viajar a Marte. Ensayos sobre ecología, ética y autolimitación (Los Libros de la Catarata, Madrid 2004; segunda edición actualizada en 2025); Ecoespiritualidad para laicos: cuaderno de apuntes (El Desvelo, Santander 2024; segunda edición en 2025); i, Reverencia por la vida. Las ecoéticas “profundas” de Albert Schweitzer (1875-1965) y Fritz Jahr (1895-1953) (Prensas Universitarias de Zaragoza, 2025)
Per a més informació, pots consultar la seva web.
Ingrid Guardiola (Girona, 1980) és assagista i gestora cultural. Doctorada en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i desde 2010, professora asociada del grau de comunicació cultural de la Universitat de Girona. Membre del Consell de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Directora del Bòlit 2021- 2025. On ha curat les exposicions “De rerum natura”, “Brutal/Feral: arquitecturas de supervivencia” y “Tornar l’aigua” que exploren i es posen en diàleg amb la qüestió de la crisis eco-social. Es autora de El ojo y la navaja: Un ensayo sobre el mundo como interfaz (Arcàdia, 2018), L’ull i la navalla (Arcàdia, 2018), Fils: Cartes sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat (Arcàdia, 2020), La servidumbre de los protocolos / La servitud dels protocols (Arcàdia, 2025).
Enric Cassú és llicenciat en Filosofia per la Universitat Jean Jaurès de Tolosa i en Antropologia per la Universitat de Barcelona, amb un màster en Estudis Amazònics per la Universitat Nacional de Colòmbia – Seu Amazonia. Els principals camps d’interès són el pensament indígena, l’ecologia, la gestió ambiental, la planificació urbana, els sistemes alimentaris, el decreixement i les arts comunitàries. Es mou entre l’activisme, la investigació acadèmica i la gestió municipal, apostant per la transició ecosocial.