INSACIABLES de Quelic Berga

Una reflexió sobre la diferència aparentment insignificant, òbvia i implícita entre màquines i éssers vius. Les màquines no es cansen, no tenen pietat. Passi el que passi, les màquines segueixen. Poden seguir treballant quan nosaltres dormim, poden seguir calculant quan nosaltres somiem, poden seguir mesurant quan nosaltres divaguem.

INSACIABLES (Putes Màquines) de Quelic Berga

Install·lació d’art generatiu

Inauguració 8 d’octubre 13:13h

Les màquines no es cansen, estan dissenyades per no parar, però a vegades els hi falta la picardia humana. Avui hi ha màquines d’aprendre a aprendre (machine learning) que intenten adquirir aquesta picardia. Existeix un debat sobre el tema de la singularitat tecnològica: el suposat moment en què les màquines superen la intel·ligència humana. Hi ha autors que diuen que ja ha passat, altres opinen que falta poc i pràcticament ningú s’atreveix a qüestionar el fet. És cert que, des de sempre, intentem fer que les màquines se’ns assemblin, que puguin substituir-nos. De totes maneres, encara som molts humans pensant i treballant, però el problema és que les màquines no es cansen, ni paren per somiar una estona. El somni, la poètica i la il·lusió són elements molt nostres. Tot i això, sembla que és qüestió de temps, que no pararan fins a aconseguir-ho i, a sobre, les màquines no es cansen.

INSACIABLES reflexiona sobre aquesta diferència aparentment insignificant, òbvia i implícita entre màquines i éssers vius. Les màquines no es cansen, no tenen pietat. Passi el que passi, les màquines segueixen. Poden seguir vigilant quan nosaltres dormim, poden seguir calculant quan nosaltres somiem, poden seguir mesurant quan nosaltres divaguem. INSACIABLES és una instal·lació d’art generatiu en procés, que no para. Durant el període de l’exposició, un braç robòtic dissenyat per l’artista anirà omplint làmines i làmines de gargots, patrons i dibuixos. Una màquina que substitueix el colze i l’avantbraç, programada per desplaçar un boli sense pensar-ho, tot fent variacions i versions d’un mateix desig; omplir el buit, i recordar-nos, que a diferència de nosaltres, les putes màquines no pararan.

*Quelic Berga busca en la seva producció artística una reflexió entre el digital i l’analògic, entre la tecnologia i la humanitat, entre el natural i el cultural. Utilitza diversos suports i mitjans per posar de manifest de forma poètica com les tecnologies determinen el nostre món i la manera amb què ens relacionem amb aquest.

Compartir