Lourdes Cabezas
Hola, com esteu? Soc la Lou, la nova col·laboradora de La Volta. Visc a la Residència de discapacitats físics, MIFAS, a la plaça Empúries de Sant Narcís.
Gràcies a la pandèmia un dia vaig conèixer a vària gent de La Volta quan feien una activitat a la plaça de la residència. Em van caure superbé i jo a ells també. Sempre m’ha agradat ser una persona molt sociable. Això vol dir que sempre que puc estic al carrer perquè la gent em vegi com una persona igual que la resta del món. Físicament, vull dir. Durant un temps vaig perdre el contacte perquè vaig estar molt tancada, com tothom, però des del setembre de 2021 vaig retrobar-los i des de llavors que s’han convertit en els meus col·legues del barri. Sempre que fan una activitat, sigui la que sigui, hi participo com a espectadora o hi col·laboro preparant i muntant l’activitat. Com per exemple a les Jornades Voltaiques: els ajudo a portar coses amb la cadira de rodes, les que puc i si no les he portat mai, ho provo. A vegades ho aconsegueixo, però si no porto les que no pesen tant. Em sento superintegrada socialment amb ells. I això és el que vull, que la societat en general vegi la gent amb discapacitat, no amb por ni paternalisme, com a bojos o tontets, menyspreables que no encaixen enlloc. Si no, tot el contrari, amb la mirada de la bona gent que encara queda, que els mirin com a persones que brillen amb la seva llum pròpia i ajuden a il·luminar les vides d’altra gent. Tenir col·legues i amics com vosaltres m’aporta seguretat, confiança en mi mateixa, alegria, amistat de la bona i alhora jo us accepto tal com sou. I sobretot sé que puc comptar amb vosaltres passi el que passi. D’amics de veritat només en tinc cinc durant el temps que porto vivint la vida a part de tots vosaltres. També m’aporteu coneixement, llocs nous per descobrir, divertiment, farres, concerts i el més important és que sempre em dieu la veritat a la cara, tant si m’agrada com si no. I amb això m’ajudeu a créixer com a persona i aquest és el regal més gran que em podeu donar. Per això vull començar a viure la vida amb vosaltres i construir el meu món fora de la residència. Com a sòcia amiga vull treballar conjuntament temes i tallers perquè el món se sacsegi una mica emocionalment. Heu de saber que sempre s’ha de lluitar pel que un vol, encara que no en tingueu ganes o estigueu passant un mal moment. Sempre s’ha d’estar en el present, això ho dic per experiència de vida. I Déu et va enviant persones o situacions per salvar-te o enfonsar-te, tu decideixes quina opció agafar, depèn si vols viure o morir. Sempre vostra!