De xicoteta li plorava a ma mare perquè era un pardal en una gàbia, d’Alba Latorre

De xicoteta li plorava a ma mare perquè era un pardal en una gàbia. D’Alba Latorre.

“La idea radica en anar explorant els rastres que deixen els dispositius ortopèdics en l’adolescència.

Vaig passar la meitat de la meva vida intentant endreçar la columna. Recorde que em quedava dormida als teatres i a les places mentre els adults xarraven i em recolzava en els ferros que m’envoltaven el coll. Sempre he delegat la meua correcció a un aparell de plàstic. És un petit homenatge a aquella època en que el més important era deixar d’anar de costat.”

Alba Latorre Alcantud (Castelló de la Plana, 1993) és artista tèxtil, actriu i sociòloga. Graduada en Sociologia per la Universitat de València i en Interpretació Gestual per l’Institut del Teatre, desenvolupa el seu treball escènic entre València, Barcelona i Girona, amb una trajectòria que combina el teatre físic, la creació col·lectiva i les arts comunitàries. Ha participat en muntatges amb dramatúrgies contemporànies i interdisciplinàries.

Des de la vessant tèxtil, investiga la tela com a espai narratiu i simbòlic. És membre de l’Associació de Cosidores de Salt.
El seu treball s’articula des de la transversalitat de moltes disciplines, especialment des d’una mirada col·lectiva i activista, amb especial interès en les arts comunitàries. Ha desenvolupat projectes en espais de participació ciutadana i autogestió, vinculant l’art i l’acció comunitària, promovent processos creatius que generen espais de trobada a través del cos i els materials.