Converses: el fang i la corda, de Muntsa Pous i Tomás Olivos

Un espai de joc i conversa. El fang i la corda ens troben per embolicar-nos, deformar-nos i transformar-nos. Evidenciem la intuïció en el diàleg d’aquests materials i ho deixem a la vista per veure les seves creus entre el que és rígid i el que és flexible.

Una mostra que convida a reconèixer la trobada a través del cos, la paraula i el silenci, per conversar i establir una relació afectiva amb la matèria. Atuells i nusos que creen multiversos, es comuniquen entre ells i conviden a observar des d’un altre punt de vista el fang i la corda.

Inauguració: dissabte 26 de març a les 13:45 h a la plaça de l’Assumpció, 15 (La Cova) en el marc de La Volta #40.

Muntsa Pous i Tomás Olivos són els artistes seleccionats del Postgrau en Arts Aplicades Contemporànies de l’Escola Massana. Centre d’Art i Disseny i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Visita comentada: dijous 5 de maig a les 19 h

Text d’Oscar Guayabero (curador de l’exposició):

Una Volta més

Ja fa tres edicions que el postgrau en Arts Aplicades Contemporànies de l’Escola Massana i La Volta col·laboren per a fer de dos alumnes que han acabat el postgrau desenvolupin un projecte en el context de l’estructura de La Volta i puguin exposar el resultat. En aquesta col·laboració tenim objectius múltiples, per una banda, dotar als alumnes de camins d’inici de la seva etapa professional, d’altra, apostar per la creació col·lectiva incentivant el contacte i la complicitat entre artistes residents a La Volta i els exestudiants. Al mateix temps, ens agrada pensar que generem entorns on Girona i Barcelona s’apropen i on Art, Disseny i Artesania trenquen barreres per a trobar punts comuns i sinergies.

Aquest any, a més es dona una altra fet destacable i tot seguit us expliquem. En el postgrau passat, com en tants altres temes, la pandèmia va deixar sense possibilitat de treballar en els tallers de la Massana als alumnes. Davant d’aquesta circumstància compartida per molts altres estudiants de mig món, els alumnes van desenvolupar els projectes en els seus espais domèstics. En el cas que ens ocupa la Muntsa Pous, que feia feina en les Arts del Foc, no va poder utilitzar els forns de l’escola i en el cas del Tomás Olivos, el seu treball tèxtil es va veure limitat en format a la capacitat de la seva cambra. Ambdós, però, van descobrir la manera de poder elaborar una proposta experimental, potent amb un grau d’intimitat d’autoconeixement profund, potser fruit de les circumstàncies.

La Muntsa va treballar amb argila en cru i aigua, generant una sèrie de recipients mentre l’aigua anava deformant, foradant o inclús diluint. El resultat de la peça en vídeo és emocionant i bell. El Tomás ja fa temps treballa al voltant de litúrgies, creences i rituals que reconnecten l’home amb la terra que habita. I ho fa des del coneixement ancestral de la seva terra xilena, al marge de tuteles colonials trencant amb paradigmes eurocèntrics. Amb aquests precedents era obvi que els seus projectes serien suggerents i a més ens plantejarien preguntes tant pels conceptes que arrosseguen com per la forma que prenen. El que no estava previst i ha estat una troballa és que ambdós decidissin treballar plegats, buscant la interacció entre la ceràmica i el tèxtil, entre el fang i la corda, entre el trenat i la mal·leabilitat, entre la tensió i l’amorf, entre la forma i l’absència d’aquesta.

Així la seva proposta genera un projecte comú i alhora integra la performance com a posada en escena amb la col·laboració de membres residents de La Volta. El resultat, incert fins i tot per a ells, ens durà sens dubte a plantejar-nos la poca utilitat dels límits disciplinaris. Per tot plegat ens complau presentar-vos aquesta tercera edició de la residència a la Volta d’exalumnes del Postgrau en Arts Aplicades Contemporànies de l’Escola Massana, la Muntsa i el Tomás han aconseguit donar-hi una Volta més en tots els sentits.

Fotos: Helena Roig