Cicle Triangular: dona, narració i memòria en la fotografia documental
El mes de setembre comença el «Cicle triangular» pensat de manera conjunta entre l’Associació cultural La Volta, sota el guiatge d’un dels seus residents, el fotoperiodista Javier Luengo, i INSPAI. Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, en el qual es proposa reflexionar sobre la fotografia documental i el fotoperiodisme, dues branques de la fotografia que plantegen diferents problemàtiques que afecten directament la societat actual. El cicle té com a objectiu divulgar la fotografia documental i les seves pràctiques a través de la mirada de les dones per reivindicar el seu paper en l’escena fotoperiodística actual.
Les fotògrafes i artistes Maria Contreras Coll i Lurdes R. Basolí són les dues protagonistes d’aquest cicle. Són dones de l’àmbit del fotoperiodisme i la fotografia documental que ens parlaran de la seva feina (d’on neix, per què i com), dels seus projectes artístics, del tractament dels temes que escullen i de les dificultats a què s’enfronten per la seva condició feminista quan desenvolupen els seus treballs com a fotògrafes.
CONFERÈNCIA: «Les dones revisitant la religió»
A càrrec de Maria Contreras Coll, fotògrafa documental i narradora visual d’històries.
Dijous, 14 de setembre, a les 19.00h – Casa de Cultura de Girona
Gratuït (places limitades)
Maria Contreras Coll (Barcelona, 1991) és fotògrafa documental i narradora visual d’històries. És exploradora de National Geographic, Premi Nacional de Cultura de Catalunya, i col·labora amb mitjans internacionals com The New York Times o Bloomberg. Des de 2017, el seu interès ha estat documentar la manera com les dones revisiten la religió i l’espiritualitat i eliminen pràctiques patriarcals en països com el Nepal, els Estats Units o Àustria. Actualment treballa en un projecte Meridian de National Geographic Society sobre els arbres a la Mediterrània, i cursa el Màster en direcció per l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), on està treballant en la seva primera pel·lícula de ficció.
«Vaig tenir la meva primera menstruació quan tenia onze anys i he sentit un conflicte sobre la meva pròpia sang menstrual la major part de la meva vida adulta. A l’escola, els nois se’n reien, i jo no n’havia de parlar. L’única resposta al meu dolor mensual per part dels ginecòlegs era prendre’m un analgèsic. “Hi ha d’haver alguna cosa que hem oblidat, que no sabem, que està amagada”, solia pensar.
»Quan l’any 2015 vaig llegir en un article d’una ONG que les dones menstruants a les zones rurals del Nepal no podien entrar a casa seva segons una tradició hindú, em vaig sorprendre molt. No només sentien aquest estigma i silenci, sinó que a més estaven forçades a estar aïllades, i ni tan sols se’ls permetia anar a les seves habitacions o ballar en una festa. Des d’aleshores, vaig iniciar un viatge per llocs com els Estats Units o Àustria, explorant diferents filosofies i religions, i intentant respondre una pregunta: puc ser feminista i alhora religiosa?»
Maria Contreras Coll (Barcelona, 1991) és fotògrafa documental i narradora visual d’històries. És exploradora de National Geographic, Premi Nacional de Cultura de Catalunya, i col·labora amb mitjans internacionals com The New York Times o Bloomberg.
Des de 2017, el seu interès ha estat documentar la manera com les dones revisiten la religió i l’espiritualitat i eliminen pràctiques patriarcals en països com el Nepal, els Estats Units o Àustria. Actualment treballa en un projecte Meridian de National Geographic Society sobre els arbres a la Mediterrània, i cursa el Màster en direcció per l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), on està treballant en la seva primera pel·lícula de ficció.
VISITA GUIADA: Exposició «Días eternos» d’Ana María Arévalo Gosen
A càrrec de Javier Luengo, fotoperiodista i resident de l’Associació Cultural La Volta.
Dijous, 21 de setembre, a les 19.00h – Casa de Cultura de Girona
Gratuït (places limitades)
L’exposició d’Ana María Arévalo Gosen (Caracas, 1988), fotoperiodista veneçolana, presenta una sèrie de fotografies sobre les condicions de vida de les dones a la presó a El Salvador i Guatemala entre 2017 i 2022.
L’artista utilitza la narració visual per defensar els drets de les dones i denunciar altres qüestions socials i ambientals. El seu treball és fruit de la combinació d’una investigació rigorosa amb històries íntimes, i pretén crear un impacte positiu per a un canvi social a llarg termini, a través d’una narració emocional, directa i honesta.
«Días eternos» ha estat guanyadora de diversos premis, entre els quals destaquen el Premi Lumix Photo, el Premi Leica Oskar Barnack i el Premi Camille Lepage al VISA pour l’Image (2021).
Ana María Arévalo va néixer a Veneçuela el 1988. El 2009 es va traslladar a Tolosa de Llenguadoc (França), on va descobrir la seva passió per la fotografia.
El 2014 es va mudar a Hamburg (Alemanya), i va començar a treballar-hi com a artista visual independent. Actualment viu a Bilbao i segueix desenvolupant projectes a l’Amèrica Llatina. També treballa per a mitjans internacionals com The New York Times, National Geographic i El País Semanal. La seva obra ha estat exposada a Fotografiska Museum New York City, al Museu Ernst Leitz, al festival Photoville de Nova York, al Helsinki Photo Festival, al festival Manifest de Tolosa, al Lumix Festival de Berlín i a les galeries Leica de Madrid i Londres.
CONFERÈNCIA: «De qui és la meva mirada?»
A càrrec de Lurdes R. Basolí, artista visual i fotògrafa
Dijous, 28 de setembre, a les 19.00h – Casa de Cultura de Girona
Gratuït (places limitades)
Lurdes R. Basolí (Granollers, 1981) és artista visual i fotògrafa, llicenciada en comunicació audiovisual per la Universitat Ramon Llull. Va ser la primera fotògrafa del país a guanyar el Premi Inge Morath, atorgat per l’Agència Magnum a fotògrafes menors de trenta anys. La seva pràctica artística ha evolucionat cap a una fotografia basada en el consentiment, amb perspectiva de gènere i descolonial.
L’artista utilitza la narració visual per defensar els drets de les dones i denunciar altres qüestions socials i ambientals. El seu treball és fruit de la combinació d’una investigació rigorosa amb històries íntimes, i pretén crear un impacte positiu per a un canvi social a llarg termini, a través d’una narració emocional, directa i honesta.
«L’experiència d’un road trip que vaig fer l’estiu del 2014 pel riu Danubi amb un col·lectiu de fotògrafes d’arreu del món va canviar la meva relació amb la fotografia. Per què va(m) funcionar? Per què el treball generat va ser inspirador per a tantes persones? El relat dominant, tant dins com fora de la fotografia, deia que no podia sortir bé.
»Quasi deu anys després, la cerca de respostes travessa els meus projectes. Alhora, sorgeixen noves qüestions: De qui és aquesta mirada que carrego? La figura del fotoperiodista, és eminentment masculina? El nostre imaginari, és colonialista? Les històries que explico, poden canviar el món? Blank, La Sucursal, Ser Otra, #serlobas…
»Amb la conferència “De qui és la meva mirada?” vull compartir treballs vells, en revisió, i projectes actuals que busquen altres narratives fotogràfiques, amb l’objectiu de reflexionar, al cap i a la fi, sobre qüestions de la cultura visual contemporània.»