Babel, de Pep Aymerich i Pep Admetlla 

Babel, de Pep Aymerich i Pep Admetlla 

Sembla que (ja) estem en un nou ordre mundial, canviant, feble i amb un intent no dissimulat de manipular i alterar sistemàticament i impunement el llenguatge a través dels dispositius de comunicació. On el llenguatge que ha de ser el mitjà per comunicar-nos, que ens hauria d’unir i amb el qual expressar els desitjos de concòrdia, convivència, llibertat, igualtat, estabilitat emocional i social… s’està convertint en una arma molt perillosa en mans d’uns sàtrapes ignorants per irresponsables, reaccionaris, manipuladors, egoistes, egòlatres, narcisistes i sense un cor capaç de bombar-los sang fins al cervell.

Pep Admetlla. “El meu treball no pretén fer discursos tancats, reflexiona i experimenta amb la ciència, la tècnica, l’arquitectura i l’art amb total llibertat i rigor, no com qui aprèn una disciplina, sinó com qui s’endinsa de ple en una exploració a través d’un territori entrellucat i enigmàtic.”

Pep Aymerich és un artista visual de formació pràcticament autodidacta. Fins a l’actualitat, combina dos vessants: la d’artista visual i la de fuster. En aquest sentit, per Pep Aymerich pràctica artística i ofici són pràcticament indissociables: l’una beu i s’emmiralla en l’altra, i viceversa. El seu treball, de fort caràcter introspectiu, es caracteritza per la recerca i interpretació del jo, però d’un jo en relació amb l’altre, la matèria i l’entorn. Tal com ell mateix afirma, en la seva pràctica hi són sempre presents tres aspectes: el pensament, el sentiment i el fer.