Andrea Zayas
[vc_row][vc_column][vc_column_text]L’Andrea Zayas és una artista que es defineix a ella mateixa com il·lustradora, mestre de música i mare. La seva trajectòria professional combina les arts plàstiques, les arts escèniques i l’educació. S’expressa a través de l’art amb una gran sensibilitat artística mitjançant dos estils; un de més directe i visceral i l’altre més intuïtiu i sensible, però ambdós plens de sinceritat. Ho podreu comprovar vosaltres mateixes el 8 de juny, que serà durant tot el dia fent una demostració del seu treball!
Podeu donar un cop d’ull a la seva web, us sorprendrà!
Andrea Zayas (La Seu d’Urgell, 1983).
Il·lustradora, mestra de música i mare.
Vaig estudiar Il·lustració a l’Escola Massana de Barcelona, on completo la formació amb
cursos especialitzats.
Al 2004 m’instal.lo a Girona i imparteixo els estudis de Magisteri Musical a la UdG i
simultàniament de Teatre a l’escola El Galliner.
A partir d’aquí la meva vida professional estarà lligada a aquestes tres disciplines: les
arts plàstiques, les arts escèniques i l’educació.
Com a il·lustradora he treballat (i treballo) realitzant encàrrecs per a individuals,
cartells, col·laboracions en revistes i exposicions.
També he creat il·lustracions per a diferents projectes teatrals.
En l’àmbit editorial tinc 3 publicacions: “Petons perduts” ( d’Edicions Salòria), “Estic
embarassada. I ara què?/ “Ja ha nascut. I ara què?” (D’Ara Llibres), “S’ha perdut un
capgròs” (Publicat per la Fal·lera Gironina)
Actualment visc a Banyoles on compagino la feina de mestra de Música amb la d’il·lustradora i contacontes.
LA MEVA OBRA
Sempre he dibuixat.
Suposo que, principalment, pel plaer que sento al fer-ho.
Després ve la resta: dibuixo per expressar i expressar-me, per explicar i explicar-me,
per entendre i fer entendre.
La millor manera que sé de comunicar-me amb mi i amb el món és aquesta.
Actualment podria diferenciar la meva obra en 2 llenguatges:
L’un és poètic. L’altre visceral.
L’un és sensible. L’altre no té pèls a la llengua.
L’un és intuïtiu. L’altre premeditat.
L’un parla en colors. L’altre en blanc i negre.
L’un explica. L’altre m’explica.
L’un prescindeix de text. L’altre dóna la mà a la paraula.
L’un es cou a foc lent. L’altre és pim pam.
L’objectiu sempre és el mateix: comunicar.
I crec que l’ingredient més important per a comunicar és la sinceritat. Quan parles
des de la sinceritat hi ha més gent que t’escolta.