Pantalla de La Volta: La tecnologia és una forma d’Art
5a edició Pantalla de La Volta: La tecnologia és una forma d’Art
Curadoria de projectes d’animació a càrrec de: Pepon Meneses Gutierrez
Aquesta selecció pren el nom d’una cita de Julian Antonisz, cineasta polonès nascut el 1941, que va destacar per la invenció i construcció de nombrosos ginys per realitzar les seves pel·lícules sense càmera. De manera similar, la resta d’autores del programa han abordat les seves peces des d’una consciència de la tècnica de l’animació i una certa voluntat de construir-se les pròpies eines que va més enllà de la solució tècnica, per esdevenir el motor creatiu de les seves peces.
Ostry film zaangażowany, Julian Antonisz. 1979 (7:23)
Petit deliri sobre l’avarícia i la importància cultural dels quioscos, realitzada amb el Pantograf-animagraf, un invent del mateix Antonisz que permetia animar de manera mecànica una seqüència de 24 fotogrames dibuixant-ne tan sols el primer i l’últim.
MIMT, Ted Wiggin. 2024 (3:52)
Influenciat pel pantògraf d’Antonisz, Wiggin decideix realitzar-ne la seva pròpia versió en forma de software digital. Les transformacions generades pel programa, amb la seva particular cadència, són el suport idoni per a aquesta història d’animals i portals dimensionals. Wiggin aconsegueix una total sintonia entre tècnica i narrativa, fins al punt de fer-nos creure que no hi ha una altra manera d’explicar aquesta història.
Fang hipnòtic, Martina Rogers. 2022 (4:53)
En aquesta pel·lícula abstracta, que és el resultat d’un taller amb joves, la tecnologia mecànica del taller de ceràmica es repensa com a eina de dibuix, donant lloc a una peça hipnòtica que ens remet als fenaquistoscopis i els ginys precinematogràfics.
OPUS IV, Blanca Rego. 2015 (4:06)
Seguint les petjades de cineastes que van experimentar amb els projectors de cinema per convertir la imatge en so, Blanca Rego utilitza els programes informàtics per traduir imatge en so, i viceversa. En aquest cas, el film OPUS IV de Walter Ruttmann és reinterpretat com a so, de manera que el que veiem i sentim són exactament la mateixa cosa.
Mi pobre patria, Laura Ginès. 2016 (3:22)
Videoclip per la cançó de Maria Rodés, on les ràfegues de 4 i 8 imatges que s’obtenen amb determinats models de càmera fotogràfica LOMO es fan servir com a fotogrames de petites seqüències en forma de loop. La repetició esdevé el material sobre el qual es construeix aquesta peça.
Division, Johan Rijpma. 2012 (1:15)
Un senzill algorisme analògic és tot el que cal per a la realització d’aquesta peça d’animació abstracta. Un simple gest que, per acumulació, posa en marxa un ball (infinit?) de formes. Tant de tan poc.